ACTIVITAT ESPECIAL AMB NOTA. ENS PODEU ENVIAR
COMENTARIS D´AQUESTS DOS ANIMALS?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Hola a tots! Us presento una nova forma de fer ciència. Tingueu en compte .... Aquest bloc és una extensió de les classes de ciències que fem a l'aula. És per això que es demana que us IDENTIFIQUEU(per saber amb qui "parlo"), utilitzeu un TO RESPECTUÓS i escriviu els vostres comentaris amb el MATEIX REGISTRE DEL CATALÀ QUE FEM SERVIR A LES CLASSES (...i que no és el mateix que el que usem per escriure els sms o xatejar).Gràcies!
Cristina Ribot
Professora de Ciències Naturals a l'Institut Ribera Baixa del Prat de Llobregat
Cercar en aquest blog
LES CIÈNCIES NATURALS A LA XARXA
Heus aqui una eina que ens servirà a tots per compartir noticies, coneixements, i resoldre dubtes que poquem tenir en aquesta assignatura.
Espero que la feu servir!
Enllaços
Didactalia
QUANTS / ES
Un agraïment especial per:
la Mireia, que m´ha ensenyat i a la vegada engrescat a construir aquest blog per vosaltres
Snap Shots
24 comentaris:
Cris! He buscat informació sobre aquestes espècies i m'han semblat molt interesants.
L'ornitorinc és un mamífer ovípar que té peus palmejats, un bec semblant al dels ànecs i amb una vida mitjana d'uns 30 anys. Les cries, quan neixen mamen llet de la mare a través dels porus que aquesta presenta a l'abdomen.
És un bon caçador, sobretot sota l'aigua. A més a més, compta amb verí, localitzat en un agulló situat a la part posterior del turmell.
Es manté la major part del temps nedant en els rius i llacs d'aigua dolça. En cas contrari s'amaga en túnels que excava. En aquests túnels construeix el seu niu on diposita els seus ous.
Es més actiu durant la nit, i després de fosquejar quan normalment surt a menjar. Durant les hores del dia descansa a les ribes dels rius i rierols on viu.
L'alimentació són en plantes que creixen en el fons de l'aigua, cucs, capgrossos, crustacis, i altres invertebrats que aconsegueixi atrapar. Són d'apetit voraç i en una nit poden ingerir l'equivalent al seu propi pes.
Els cangurs solen ser de 3 metres, més alts que l’espècie humana.
El seu cap es fí, amb grans orelles que es mouen independentment una de l’altre.
Les famelles tenen en el seu ventre el marsupial, una famosa bosa, on dins d’aquesta porten a les seves cries.
Quan neixen apenes fan més de 3 cm i només tenen ben desenvolupades les seves mans, que amb aquestes s’agafen al marsupial de la seva mare. Es solen reunir amb 40 o 50 individus més, i durant el dia descansan, a la nit és quan van a buscar el menjar.
La seva arma de defensa, per dir-ho d’alguna forma, és una ungla que tenen corva i molt afilada a les potes posteriors amb les que poden causar grans ferides.
Són curiosos aquests animals. També, quan he llegit lo del turmell de l’ornitorrinc, no savia que tinguéssin! Tampoc sabia com s’anomenava la bosa dels cangurs. M’agraden molt els cangurs, però crec que estar al seu costat quan és tan alt no em faria molta gràcia.
Aquí tens la información que he trobat.
UN petóó!
B.
Berta, Excel.lent en participació al blog!!!!!
Cris
Hola Cristina, he buscado información sobre el ornitorrinco
y el canguro en una enciclopedia y esto es lo que he encontrado:
Ornitorrinco:
- Pertenece al grupo de los monotremas. Es exclusivo de Australia y Tasmania. Esta adaptado a la vida acuática, por lo que posee un pico aplanado (semejante al de los patos), en cuyo extremo se encuentran las fosas nasales, y los pies son palmeados.
Canguro:
-Pertenece al grupo de los Marsupiales. Poseen una bolsa abdominal o marsupio, en la que se desarrollarán las diminutas crías, que nacen en un estado poco avanzado. Al nacer tienen desarrolladas las extremidades anteriores para desplazars, agarrádose al pelo de la madre, desde el seno urogenital hasta el marsupio. Una cez en su interior se sujetan firmemente al único pezón existente, introduciéndolo hasta su faringe. El desarrollo es variable, así como el tiempo que pasan las crías en el marsupio, incluso cuando ya va naciendo vida en el exterior, i aunque permanecen todavía al cuidado de su madre, no dudan en refugiarse en él ante una situación de alerta.
Mañana excursión :)
Muaaá!
Adiós.
Hola Cristina!
quan de temps fa que no em passo
He buscat infotmació sobre
L'ornitorinc:és un mamífer ovípar que té peus palmejats, un bec semblant al dels ànecs i cos semblant al de la llúdriga amb una vida mitjana d'uns 30 anys. Les cries, quan neixen mamen llet de la mare a través dels porus que aquesta presenta a l'abdomen.
És un bon caçador, sobretot sota l'aigua, ja que pot romandre submergit força temps per l'alta concentració de glòbuls vermells a la sang. A més a més, compta amb verí, localitzat en un agulló situat a la part posterior del turmell.
Es manté la major part del temps nedant en els rius i llacs d'aigua dolça. En cas contrari s'amaga en túnels que excava. En aquests túnels construïx el seu niu on diposita els seus ous.
L'alimentació d'aquest animal consisteix en plantes que creixen en el fons de l'aigua, cucs, capgròssos, crustacis, i altres invertebrats que aconsegueixi atrapar. Són d'apetit voraç i en una nit poden ingerir l'equivalent al seu propi pes.
Els cangurs : Les femelles tenen una bossa a la panxa on la cria acaba el seu desenvolupament.. El pèl dels mascles va des del color vermell pàl·lid al vermell intens i el de les femelles acostuma a ser gris blavós. Els mascles poden pesar fins a 80 Kg, mentre que les femelles no sobrepassen els 35 Kg.
Els cangurs acabats de néixer semblen fetus, no tenen pel i els ulls i les orelles estan mig formades. Quan neixen van a la bossa marsupial i no surten fins després de sis o deu mesos.
S’alimenten essencialment de herbes i plantes herbàcies i de flors.
Viu als boscos i a les sabanes boscoses de l’Est australià.
Pot arribar a saltar els 3 m d’alçada i els 9m. de llargada. La mare cangur té cura dels seus cadells durant el primer any, l’aliment a i juga amb ell.
És un animal en perill d’extinció. Actualment està protegit per les lleis.
Adèu
MOLT BÉ PER LA VOSTRA APORTACIÓ JUDITH I LAURA.!
DEMÀ EXCURSIÓ! AY QUE EM SEMBLA QUE ENS MULLAREM...
L'ornitorinc:
és un mamífer ovípar que té peus palmejats, un bec semblant al dels ànecs i cos semblant al de la llúdriga amb una vida mitjana d'uns 30 anys. Les cries, quan neixen mamen llet de la mare a través dels porus que aquesta presenta a l'abdomen.
És un bon caçador, sobretot sota l'aigua, ja que pot romandre submergit força temps per l'alta concentració de glòbuls vermells a la sang. A més a més, compta amb verí, localitzat en un agulló situat a la part posterior del turmell.
Es manté la major part del temps nedant en els rius i llacs d'aigua dolça. En cas contrari s'amaga en túnels que excava. En aquests túnels construïx el seu niu on diposita els seus ous.
Es més actiu durant la nit, sent les hores abans de l'alba i després de fosquejar quan normalment surt a menjar. Encara que també se'l veu durant les hores del dia descansant a les ribes dels rius i rierols on viu.
L'alimentació d'aquest animal consisteix en plantes que creixen en el fons de l'aigua, cucs, capgròssos, crustacis, i altres invertebrats que aconsegueixi atrapar. Són d'apetit voraç i en una nit poden ingerir l'equivalent al seu propi pes.
el cangur:
El cangur és un marsupial que habita a Austràlia.
Un cangur és qualsevol dels grans macròpodes (la família dels marsupials que inclou també els ualabis, cangurs d'arbre i walarus amb 45 espècies en total). El terme cangur és a vegades utilitzat en un sentit més ampli per a referir-se a tots els membres de la família dels macròpodes.
Hi ha tres espècies de cangurs:
El cangur roig (Macropus rufus), el qual és el cangur més gran i el més gran dels marsupials existents en l'actualitat. Els cangurs rojos ocupen el centre àrid i semiàrid del continent. Un mascle adult pot mesurar 1,5 m d'alçada i pesar 85 kg.
El cangur gris oriental (Macropus giganteus), menys conegut que el cangur roig, però vist més sovint, ja que el seu rang cobrix l'àrea oriental fèrtil del continent.
El cangur gris occidental (Macropus fuliginosus), de grandària menor i trobat al sud de l'Austràlia occidental, sud d'Austràlia prop de la costa i en la conca del riu Darling.
Els cangurs posseeixen grans i poderoses potes posteriors, grans peus dissenyats per a botar, una cua llarga i musculosa per a mantenir l'equilibri i un cap xicotet. Els cangurs són herbívors i s'alimenten de pastures i arrels. Totes les espècies són nocturnes i crepusculars, usualment passen el dia en quietud i s'alimenten durant les vesprades i nits fredes, generalment en grups. Tenen una esperança de vida de 18 anys aproximadament. Popularment els cangurs són coneguts com l'animal més representatiu d'Austràlia. Com a tal, és molt comú trobar cangurs en joguets i souvenirs del continent.
Hola Cris
He buscat informacio sobre aquestes especies.
Ornitoric:L'ornitorinc és un mamífer ovípar que té peus palmejats, un bec semblant al dels ànecs i cos semblant al de la llúdriga amb una vida mitjana d'uns 30 anys. Les cries, quan neixen mamen llet de la mare a través dels porus que aquesta presenta a l'abdomen.
És un bon caçador, sobretot sota l'aigua, ja que pot romandre submergit força temps per l'alta concentració de glòbuls vermells a la sang. A més a més, compta amb verí, localitzat en un agulló situat a la part posterior del turmell.
Es manté la major part del temps nedant en els rius i llacs d'aigua dolça. En cas contrari s'amaga en túnels que excava. En aquests túnels construïx el seu niu on diposita els seus ous.
Es més actiu durant la nit, sent les hores abans de l'alba i després de fosquejar quan normalment surt a menjar. Encara que també se'l veu durant les hores del dia descansant a les ribes dels rius i rierols on viu.
L'alimentació d'aquest animal consisteix en plantes que creixen en el fons de l'aigua, cucs, capgròssos, crustacis, i altres invertebrats que aconsegueixi atrapar. Són d'apetit voraç i en una nit poden ingerir l'equivalent al seu propi pes.
Font: Viquipèdia.
Cangur:Un cangur és qualsevol dels tants grans macrópodos (la família dels marsupials que inclou també als wallabys, cangurs d'arbre i walarós amb 45 espècies en total). El terme cangur és a vegades utilitzat en un sentit més ampli per referir-se a tots els membres de la família dels macrópodos..
Existeixen tres espècies de cangurs:
El cangur vermell (Macropus rufus), el qual és el més gran dels cangurs i el més gran dels marsupials encara en existència. Els cangurs vermells ocupen el centre àrid i semi-àrid del continent. Un mascle adult pot mesurar 1,5 m d'altura i pesar 85 kg.
El cangur gris oriental (Macropus giganteus), menys conegut que el cangur vermell, però albirat més freqüentment, ja que el seu rang cobreix l'àrea oriental fèrtil del continent.
El cangur gris occidental (Macropus fuliginosus), de mida menor i trobat al sud de l'Austràlia occidental, sud d'Austràlia prop de la costa i a la conca del riu Darling.
Els cangurs posseeixen grans i poderoses potes del darrere, grans peus dissenyats per saltar, una cua llarga i musculosa per mantenir l'equilibri i una cap petita. Els cangurs són herbívors, alimentant-se de pastura i arrels. Totes les espècies són nocturnes i crepusculars, usualment passant el dia en quietud i alimentant-se durant les tardes i nits fredes, generalment en grups. Tenen una esperança de vida de 18 anys aproximadament.
Els cangurs es troben principalment a Oceania. Popularment el cangur és conegut com el animal més representatiu d'Austràlia.
La seva reproducció és sexual. A la primavera els cangurs caminen alguna cosa esvalotats, i es volen aparellar, llavors així, busquen a la seva parella, i després de l'acte sexual tenen al seu beu cangur, que arriba malgrat 3 a 5 quilograms. En una cámada la cangur només pot tenir un. I aquest, ho guarda en la seva bossa durant 2 anys aproximadament.
Després el cangur ja és adult, i ja pot córrer, nedar, saltar, etc. Els cangurs salten distàncies de 2 a 8 metres.
Mesuren fins a 3 metres d'altura i quan neixen arriben a mesurar entre 20 i 30 centímetres.
Font: Wiquipedia i despres l'he traduit.
Pero no he trobat res sobre els cangurs albins.
Adèu
Molt bé Anna i Ainhoa!
Cris
Ola Criiiiiiiis!
Aquí et deixo la informació que he trobat. T'ho poso en castellà perquè en català no hi havia casi res.
El ornitorrinco (Ornithorhynchus anatinus), también llamado platipo, es la única especie en la familia Ornithorhynchidae. Junto con los equidnas, el ornitorrinco forma el Orden Monotremata, llamados así por tener un único orificio de salida corporal común al tracto digestivo y urogenital. También poseen un pico córneo como las tortugas y la mayoría de las aves. Este animal es actualmente nativo de la zona oriental de Australia y de la isla de Tasmania.
Se mantiene la mayor parte del tiempo nadando en los ríos y lagos de agua dulce.
La alimentación de este animal consiste en plantas que crecen en el fondo del agua, lombrices, renacuajos, crustáceos y otros invertebrados que logre atrapar.
-CABEZA:está aplanada y carece de pabellones auditivos.
el sentido del oído está bien desarrollado.Los ojos, quedan protegidos al sumergirse, por una doble membrana cutánea, adquiriendo especial importancia entonces el sentido del tacto. Además los científicos han descubierto recientemente que en cuanto al sentido del olfato tiene la capacidad de detectar olores bajo el agua
Los huesos de la mandíbula se abren frontlmente para sustentar el pico.
-TRONCO:El esqueleto es primitivo. Las costillas no se reducen a la región torácica sino que también aparecen articuladas con las vértebras cervicales.
-Extremidades:
Espolón venenoso.Manos y pies son palmeados y con dedos provistos de garras, de mayor tamaño en las extremidades posteriores.
La membrana que posee entre los dedos de las manos sobrepasa el extremo de los mismos para conseguir mayor superficie de empuje, ya que es con las extremidades anteriores con las que se desplazan durante el buceo.
CANGUR
-Un canguro es cualquiera de los tantos grandes macrópodos (la familia de los marsupiales que incluye también a los wallabys, canguros de árbol y walarós con 45 especies en total).
Poseen grandes y poderosas patas traseras, grandes pies diseñados para saltar, una cola larga y musculosa para mantener el equilibrio y una cabeza pequeña. Los canguros son herbívoros, alimentándose de pasto y raíces. Todas las especies son nocturnas y crepusculares, usualmente pasando el día en quietud y alimentándose durante las tardes y noches frías, generalmente en grupos. Tienen una esperanza de vida de 18 años aproximadamente.
Los canguros se encuentran principalmente en Oceanía. Popularmente el canguro es conocido como el animal más representativo de Australia.
Su reproducción es sexual. En primavera los canguros andan algo alborotados, y se quieren aparear, entonces asi, buscan a su pareja, y después del acto sexual tienen a su bebe canguro, que llega a pesar de 3 a 5 kilogramos. En una cámada la canguro sólo puede tener uno. Y este, lo guarda en su bolsa durante 2 años aproximadamente.
Después, cuando ya es adulto, puede correr, nadar, saltar, etc. Los canguros saltan distancias de 2a 8 metros.
Miden hasta 3 metros de altura y cuando nacen llegan a medir entre 20 y 30 centímetros.
això es tot.
Adéeeeeeeeuu Cris!
Hola cristina he trobat informació sobre el cangurs:
El cangur és un marsupial que habita a Austràlia.
Un cangur és qualsevol dels grans macròpodes (la família dels marsupials que inclou també els ualabis, cangurs d'arbre i walarus amb 45 espècies en total). El terme cangur és a vegades utilitzat en un sentit més ampli per a referir-se a tots els membres de la família dels macròpodes.
Hi ha tres espècies de cangurs:
El cangur roig (Macropus rufus), el qual és el cangur més gran i el més gran dels marsupials existents en l'actualitat. Els cangurs rojos ocupen el centre àrid i semiàrid del continent. Un mascle adult pot mesurar 1,5 m d'alçada i pesar 85 kg.
El cangur gris oriental (Macropus giganteus), menys conegut que el cangur roig, però vist més sovint, ja que el seu rang cobrix l'àrea oriental fèrtil del continent.
El cangur gris occidental (Macropus fuliginosus), de grandària menor i trobat al sud de l'Austràlia occidental, sud d'Austràlia prop de la costa i en la conca del riu Darling.
Els cangurs posseeixen grans i poderoses potes posteriors, grans peus dissenyats per a botar, una cua llarga i musculosa per a mantenir l'equilibri i un cap xicotet. Els cangurs són herbívors i s'alimenten de pastures i arrels. Totes les espècies són nocturnes i crepusculars, usualment passen el dia en quietud i s'alimenten durant les vesprades i nits fredes, generalment en grups. Tenen una esperança de vida de 18 anys aproximadament. Popularment els cangurs són coneguts com l'animal més representatiu d'Austràlia. Com a tal, és molt comú trobar cangurs en joguets i souvenirs del continent.
Ola Cris aquesta es la informació que he trobat sobre l'ornitorrinc i el cangur.
L'ornitorrinc és un mamífer ovípar que té peus palmejats, un bec semblant al dels ànecs i amb una vida mitjana d'uns 30 anys. Les cries, quan neixen mamen llet de la mare a través dels porus que aquesta presenta a l'abdomen.
És un bon caçador, sobretot sota l'aigua. A més a més, compta amb verí, localitzat en un agulló situat a la part posterior del turmell.
Es manté la major part del temps nedant en els rius i llacs d'aigua dolça. En cas contrari s'amaga en túnels que excava. En aquests túnels construeix el seu niu on diposita els seus ous.
L'alimentació són en plantes que creixen en el fons de l'aigua, cucs, capgrossos, crustacis, i altres invertebrats que aconsegueixi atrapar. Són d'apetit voraç i en una nit poden ingerir l'equivalent al seu propi pes.
CICLO VITAL
El embrión
Concebido meses atrás, el embrión nace cuando la cría anterior que hasta entonces ocupaba, la bolsa se vuelve independiente. Ha permanecido en estado latente esperando el momento oportuno, pues es tan débil e indefenso que cualquier otro inquilino lo aplastaría sin remedio. Cuando nace es una pequeña masa de carne rosada del tamaño de una alubia que, desprovista de vista y oído, debe encontrar el camino desde la vagina hacia el marsupio. Antes del nacimiento, la madre lame y limpia esta zona, y el pequeño sigue el rastro de la saliva. Sus patas traseras aún son pequeños apéndices inservibles, por lo que utiliza las "manos" para arrastrarse, y en poco más de tres minutos recorre los l4 cm que separan la vagina del marsupio; si no lo consigue, morirá sin remedio. Una vez ha remontado el trayecto, entra en la bolsa y se agarra a un pezón. Durante meses, su único alimento será la leche materna.
Sincronización
A los dos días de haber nacido el embrión, la hembra ya entra en celo, lo que es detectado por los machos gracias al peculiar olor que emite. En seguida se apareará con el dominante, que peleará por ello si es necesario. El óvulo será fecundado, pero sólo se dividirá unas cuantas veces, permaneciendo en un estado de blastocito latente muy precoz (no es más que un grupo de menos de cien células y de un cuarto de milímetro de longitud) dentro del útero. Transcurrido más de medio año, únicamente reanudará su desarrollo cuando la cría que hay en el marsupio lo abandone. Entonces crecerá durante un mes hasta convertirse en el pequeño embrión que nace y se introduce en la bolsa.
Vemos, pues, que los canguros son unas eficientes máquinas de procrear que actúan en tres fases perfectamente sincronizadas: mientras la madre presta protección y los últimos cuidados a la cría que ya está fuera de la bolsa, otra va creciendo dentro al tiempo que una tercera espera en el útero su turno para empezar el ciclo.
La vida libre
Después de pasar unos ocho meses en la bolsa, el pequeño canguro ya está suficientemente crecido como para salir. Todavía seguirá mamando durante bastante tiempo, pero paulatinamente irá sustituyendo la leche por bocados de hierba, la madre asea a su cría y la vigila siempre, pues resulta un plato apetecible por los depredadores. Ante el menor peligro, el joven entrará en la bolsa de nuevo y permanecerá allí hasta que desaparezca la alarma. En seguida aprenderá a desplazarse a cuatro patas, pero tardará en poder correr a saltos como sus padres. La madre, en cambio, puede brincar a la carrera perfectamente con su cría crecida dentro del marsupio.
Si es un macho, con el crecimiento adquirirá un pela]e más rojizo. Cada día pasará menos tiempo en la bolsa y sus salidas serán más temerarias. Se encuentra en un período delicado de su vida, pues es demasiado grande para que su madre —con otras crías que atender— lo proteja, y demasiado pequeño para escapar con rapidez y eficacia de los depredadores. Por ello se encontrará más seguro junto a los demás jóvenes del grupo.
ALIMENTACIÓN
Ingestión y digestión
Todos los canguros se alimentan de vegetales, hojas o preferentemente hierba. Las especies más primitivas tienden a ramonear, mientras que las más modernas suelen pastar. Así, el canguro rojo es herbívoro. Una de las actividades que los canguros suelen realizar en grupo es alimentarse. De este modo, están más seguros si se acerca un depredador. Al menor peligro, el repentino movimiento de uno de ellos puede desatar la huida de todo el grupo,
El canguro rojo corta la hierba con los tres incisivos superiores, que aplica sobre los inferiores y mastica muy bien las plantas para no tener que regurgitarlas y rumiarlas, como sucede en las especies más evolucionadas. Por ello, los dieciséis molares se desgastan mucho, por lo que tienen un avance continuo hacia delante y se renuevan hasta cuatro veces. El estómago es muy distinto al de los rumiantes: está tapizado de células que segregan un líquido rico en bacterias cuya secreción enzimática facilita el proceso digestivo al degradar la celulosa. Muy voluminoso, cuando está lleno el estómago puede constituir el 15% del peso del animal.
El canguro está adaptado a los parajes desérticos, pero ello no significa que desprecie el agua cuando está disponible: en pocos minutos puede beber hasta el 10% de su propio peso. Si no encuentra agua, evita al máximo la deshidratación: es más activo de noche, se refugia a la sombra y se lame la piel en las partes del cuerpo en que la sangre circula cerca de la superficie. También come una mezcla de plantas y raíces que le ayuda a prevenir la deshidratación.
Hola Cristina!
T'envio informació d'aquests dos animals:
El ornitorrinco:
El ornitorrinco (Ornithorhynchus anatinus), también llamado platipo, es la única especie en la familia Ornithorhynchidae. Junto con los equidnas, el ornitorrinco forma el Orden Monotremata, llamados así por tener un único orificio de salida corporal común al tracto digestivo y urogenital. También poseen un pico córneo como las tortugas y la mayoría de las aves. Miembros de la subclase prototerios, como los otros monotremas, conservan características reptilianas como la reproducción ovípara mediante una cloaca. Este animal es actualmente nativo de la zona oriental de Australia y de la isla de Tasmania.
Se mantiene la mayor parte del tiempo nadando en los ríos y lagos de agua dulce. Se oculta en túneles que excava en la ribera. En estos túneles construye su nido donde deposita sus huevos.
Es más activo durante la noche, siendo las horas antes del amanecer y después de anochecer cuando normalmente sale a comer, aunque también se le ve durante las horas del día descansando en las orillas de los ríos y arroyos donde vive.
La alimentación de este animal consiste en plantas que crecen en el fondo del agua, lombrices, renacuajos, crustáceos y otros invertebrados que logre atrapar. Son de apetito voraz y en una noche pueden ingerir el equivalente a su propio peso.
La cabeza también está aplanada dorsoventralmente y carece de pabellones auditivos.
Tiene la capacidad de detectar olores bajo el agua.
El esqueleto es primitivo, llama la atención la complejidad de la cintura pectoral que además de escápula y clavícula presenta tres huesos accesorios, y las articulaciones de los miembros anteriores y posteriores prácticamente perpendiculares al tronco de igual modo que los reptiles.
Las costillas no se reducen a la región torácica sino que también aparecen articuladas con las vértebras cervicales.
Poseen un largo hueso epipúbico en la región pelviana, característica ésta que diferencia a prototerios y metaterios (marsupiales) de euterios (mamíferos placentados) y que comparten las dos primeras subclases con los reptiles.
Manos y pies son palmeados y con dedos provistos de garras, de mayor tamaño en las extremidades posteriores.
La membrana que posee entre los dedos de las manos sobrepasa el extremo de los mismos para conseguir mayor superficie de empuje, ya que es con las extremidades anteriores con las que se desplazan durante el buceo.
La cola es ancha y plana, a modo de remo o pala. Parecida a la del castor, pero a diferencia de éste que la emplea para propulsarse, el ornitorrinco sólo la utiliza para maniobrar en el agua. Adquiere además en esta especie especial importancia relacionada con el almacenamiento de grasa como reserva energética.
El canguro:
Un canguro es cualquiera de los tantos grandes macrópodos de la familia de los marsupiales.
Los canguros poseen grandes y poderosas patas traseras, grandes pies diseñados para saltar, una cola larga y musculosa para mantener el equilibrio y una cabeza pequeña. Los canguros son herbívoros, alimentándose de pasto y raíces. Todas las especies son nocturnas y crepusculares, usualmente pasando el día en quietud y alimentándose durante las tardes y noches frías, generalmente en grupos. Tienen una esperanza de vida de 18 años aproximadamente.
Los canguros se encuentran principalmente en Oceanía. Popularmente el canguro es conocido como el animal más representativo de Australia
Su reproducción es sexual. En primavera los canguros andan algo alborotados, y se quieren aparear, entonces asi, buscan a su pareja, y después del acto sexual tienen a su bebe canguro, que llega a pesar de 3 a 5 kilogramos. En una cámada la canguro sólo puede tener uno. Y este, lo guarda en su bolsa durante 2 años aproximadamente.
Después el canguro ya es adulto, y ya puede correr, nadar, saltar, etc. Los canguros saltan distancias de 2 a 8 metros.
Miden hasta 3 metros de altura y cuando nacen llegan a medir entre 20 y 30 centímetros.
Adéu!!!Fins demà!!!
Marta Guevara
Informació molt valuosa que guardaré. Gràcies a tots!Això puja nota!!!
Cris
Hola Cristina aqui tens lìnformació que buscat sobre aquests dos animals:
Ornitorrinco:
-El Ornitorrinco es la única especie en su familia. Este interesante animalito es endémico de la sección oriental de Australia, también habita en la isla de Tasmania.
De longitud mide de 30 a 45 cm. y llega a pesar no más de 4 Kg. Se mantiene la mayor parte del tiempo nadando en los ríos y lagos de agua dulce. De lo contrario se esconde en túneles que escarba. En estos túneles construye su nido, muy semejante al de algunos pájaros, donde deposita sus huevos.
Es más activo durante la noche, siendo las horas antes del amanecer y después de anochecer cuando normalmente sale a comer. Aunque también se le ve durante las horas del día descansando en las orillas de los ríos y arroyos donde vive.Una de las muchas peculiaridades del Ornitorrinco es que tiene un pico en forma de paleta, similar al pico de los patos. En diferencia a estas aves, el pico del Ornitorrinco está cubierto por piel sumamente desarrollada al sentido del tacto. Cuando nada mantiene los ojos cerrados, siendo entonces el pico su principal órgano censor.
La alimentación de este animalito consiste de plantas que crecen en el fondo del agua, lombrices, renacuajos, camarones, y otros invertebrados que logre atrapar. Según va atrapando su presa la mantiene en los cachetes. Después, cuando regresa a la superficie, la mastica y se la come. Son de apetito voraz y en una noche pueden ingerir el equivalente a su propio peso.
canguro:
-El canguro normalmente es un animal más alto que el hombre. Los más grandes alcanzan hasta 3 metros de longitud incluida la cola que les sirve de puntal. Andan a saltos, y la disposición de sus patas y cola les permite alcanzar increíbles velocidades. La cabeza fina tiene grandes orejas que se mueven independientemente una de otra. Las hembras tienen el el vientre la famosa bolsa "marsupial", en la que llevan a sus pequeños.
Los canguritos al nacer miden a penas 3 cm. Solo tienen completamente formadas las manos, con las que se agarran al pelaje dentro de la bolsa de su madre, mientras maman continuamente. A los 4 meses ya se atreven a sacar la cabeza de la bolsa de vez en cuando. Más tarde dejan su refugio, pero regresan de nuevo a él a menudo.
Los canguros prefieren terrenos despejados. Se suelen reúnir en rebaños de 30 a 50 individuos. Durante el día descansan y al atardecer o por la noche salen a buscar comida. Son tímidos y huyen al menos señal de peligro. No obstante, si se sienten amenazados, cambian de carácter y utilizan la uña corva y muy afilada de sus patas posteriores con la que pueden causar terribles heridas.
Ismael Cruz.
Hola soy el Jordi de 2n ESO C.
Esta es la información que he encontrado:
-Canguro:Los canguros poseen grandes y poderosas patas traseras, grandes pies diseñados para saltar, una cola larga y musculosa para mantener el equilibrio y una cabeza pequeña. Los canguros son herbívoros, alimentándose de pasto y raíces. Todas las especies son nocturnas y crepusculares, usualmente pasando el día en quietud y alimentándose durante las tardes y noches frías, generalmente en grupos. Tienen una esperanza de vida de 18 años aproximadamente.
Los canguros se encuentran principalmente en Oceanía. Popularmente el canguro es conocido como el animal más representativo de Australia.
Su reproducción es sexual. En primavera los canguros andan algo alborotados, y se quieren aparear, entonces asi, buscan a su pareja, y después del acto sexual tienen a su bebe canguro, que llega a pesar de 3 a 5 kilogramos. En una cámada la canguro sólo puede tener uno. Y este, lo guarda en su bolsa durante 2 años aproximadamente.
Después el canguro ya es adulto, y ya puede correr, nadar, saltar, etc. Los canguros saltan distancias de 2 a 8 metros.
Miden hasta 3 metros de altura y cuando nacen llegan a medir entre 20 y 30 centímetros.
Los canguros prefieren terrenos despejados. Se suelen reúnir en rebaños de 30 a 50 individuos. Durante el día descansan y al atardecer o por la noche salen a buscar comida. Son tímidos y huyen al menos señal de peligro. No obstante, si se sienten amenazados, cambian de carácter y utilizan la uña corva y muy afilada de sus patas posteriores con la que pueden causar terribles heridas.
-Ornitorrinco:Este animal es actualmente nativo de la zona oriental de Australia y de la isla de Tasmania.
Se mantiene la mayor parte del tiempo nadando en los ríos y lagos de agua dulce. Se oculta en túneles que excava en la ribera. En estos túneles construye su nido donde deposita sus huevos.
Es más activo durante la noche, siendo las horas antes del amanecer y después de anochecer cuando normalmente sale a comer, aunque también se le ve durante las horas del día descansando en las orillas de los ríos y arroyos donde vive.
La alimentación de este animal consiste en plantas que crecen en el fondo del agua, lombrices, renacuajos, crustáceos y otros invertebrados que logre atrapar. Son de apetito voraz y en una noche pueden ingerir el equivalente a su propio peso.
Es un animal de tamaño medio, con cuerpo plano y ancho, deprimido dorsoventralmente.
Está cubierto por una densa capa impermeable de pelo muy suave de color pardo en las regiones dorsales y blanco amarillento o grisáceo en las ventrales. En realidad éste no es uniforme, sino que sobre una capa de pelo corto y muy denso que cubre la piel del animal, son evidentes pelos más largos, como bridas sedosas. Esta estructura pilosa contribuye enormemente al aislamiento del animal cuando se halla bajo el agua.
El celo tiene lugar entre agosto y octubre.
La monta sucede en el agua después de un complicado cortejo nupcial que termina con la pareja nadando unida describiendo círculos lentamente, mientras el macho sujeta con el pico la cola de la hembra.
Dos semanas después, la hembra deposita en el nido entre uno y tres huevos, normalmente dos, que serán incubados durante alrededor de diez días, periodo durante el cual, sólo abandonará el nido una vez al día para defecar y asearse el pelo.
Los huevos son pegajosos, de dieciocho por quince milímetros, y tras la puesta, quedan adheridos entre ellos de manera que no pueden rodar.
Tanto para incubarlos como para amamantar posteriormente a las crías, la hembra, que carece de marsupio, se enrosca en el nido protegiendo la camada con su propio cuerpo.
Las hembras carecen de mamas. Las glándulas mamarias abren directamente a la piel en la región pelviana, en dos campos mamarios, una a cada lado del cuerpo de los cuales se alimentan las crías lamiendo la leche segregada.
Hasta que no han cumplido los cuatro meses de edad, las crías no abandonan el nido. Alcanzan la madurez sexual alrededor de los dos años. En cautividad, pueden alcanzar los diecisiete años.
Un número importante de ornitorrincos macho desarrolla un pene bicéfalo.
De costumbres anfibias, el ornitorrinco habita las aguas limpias y tranquilas de los ríos y remansos del bosque templado y la jungla de su área de distribución geográfica.
Suele encontrarse en aguas cuya temperatura varía entre los 25 y los 29,9 ºC.
Cristina hacia tiempo que no me passaba por aqui, aqui tienes la informacion que he encontado.
Los canguros poseen grandes y poderosas patas traseras, grandes pies diseñados para saltar, una cola larga y musculosa para mantener el equilibrio y una cabeza pequeña. Los canguros son herbívoros, alimentándose de pasto y raíces. Todas las especies son nocturnas y crepusculares, usualmente pasando el día en quietud y alimentándose durante las tardes y noches frías, generalmente en grupos. Tienen una esperanza de vida de 18 años aproximadamente.
Los canguros se encuentran principalmente en Oceanía. Popularmente el canguro es conocido como el animal más representativo de Australia.
Residente en los lagos y ríos de Tasmania y Australia el ornitorrinco parece un animal al que la naturaleza armó con lo que le quedaba. Pero, estudiado a fondo, es un ser formidable. Es un animal excavador, construye,en la costa de los ríos, una madriguera que consta de una larga galería que se abre por encima y por debajo del nivel del agua y termina en una cámara bastante espaciosa tapizada de hiervas secas. En esta cámara es donde la hembra pone sus dos huevos que son blandos y compresibles. Al nacer las crías inmediatamente se introducen en un pliegue de la piel, especie de rudimento de bolsa marsupial donde se vierte la secreción láctica. Para hacer todo aún más confuso, los ornitorrincos poseen dientes de "leche" que pierden con la edad.
Su pico de pato, recubierto por una fina piel, es un elemento increíblemente útil para buscar alimento en el fondo fangoso de los ríos donde los ornitorrincos se alimentan de gusanos, larvas de insectos, camarones de agua dulce, caracoles inmaduros y pequeños peces y ranas. Una vez que se ha sumergido bajo el agua sus ojos, orejas y fosas nasales se cierran por lo que nada sin ver. Es ahí donde se pone en juego el aspecto más fantástico de este animal.
El pico de los ornitorrincos posee electrorreceptores tan sensibles que pueden percibir el campo eléctrico generado por el ligero movimiento de la cola de un camarón a veinte centímetros de distancia. Sin duda alguna, un cazador extremadamente eficaz que aún hoy en día nos sigue sorprendiendo.
OK nois. Quasi bé fora de temps!!!!!!!!
Cris
Hola Cristina. Ja se que ho envio una mica tard pero esque he estat malalt i no m'he ne enterat fins avui el que s'havia de fer.
ornitorrinc:Només existeixen dues espècies de monotremes i totes dues viuen a Austràlia: l’ornitorrinc i l’equidna. Durant el Triàssic (fa uns 200 milions d’anys) n’existien moltes més, però es van anar extingint.
Els monotremes trenquen totalment els nostres esquemes sobre la condició de mamífer atès que no pareixen les cries, sinó que ponen ous i fins i tot els coven. Quan neixen els petits, la mare no té mugrons per alletar-los. Tanmateix, compta amb dues glàndules sudoríperes modificades per on expulsa la llet. Així, les cries poden beure-la mentre regalima pels pèls de la mare.
'ornitorinc és un mamífer ovípar que té peus palmejats, un bec semblant al dels ànecs i cos semblant al de la llúdriga amb una vida mitjana d'uns 30 anys. Les cries, quan neixen mamen llet de la mare a través dels porus que aquesta presenta a l'abdomen.
És un bon caçador, sobretot sota l'aigua, ja que pot romandre submergit força temps per l'alta concentració de glòbuls vermells a la sang. A més a més, compta amb verí, localitzat en un agulló situat a la part posterior del turmell.
Es manté la major part del temps nedant en els rius i llacs d'aigua dolça. En cas contrari s'amaga en túnels que excava. En aquests túnels construïx el seu niu on diposita els seus ous.
Es més actiu durant la nit, sent les hores abans de l'alba i després de fosquejar quan normalment surt a menjar. Encara que també se'l veu durant les hores del dia descansant a les ribes dels rius i rierols on viu.
L'alimentació d'aquest animal consisteix en plantes que creixen en el fons de l'aigua, cucs, capgròssos, crustacis, i altres invertebrats que aconsegueixi atrapar. Són d'apetit voraç i en una nit poden ingerir l'equivalent al seu propi pes.
cangur:Els marsupials són els mamífers més representatius d’Austràlia. La bossa que les femelles duen a la panxa, el marsupi, on es desenvolupen les cries, és la principal característica que els defineix.
Els marsupials eren molt comuns a l’època dels dinosaures. Aleshores, els continents de l’hemisferi sud estaven units formant-ne un de sol, Gondwana, i els marsupials campaven per tots aquests territoris. L’aparició dels mamífers placentaris, va produir l’extinció dels marsupials a gairebé tots els territoris, excepte a Austràlia, on van quedar aïllats. A Sud Amèrica, hi van sobreviure unes poques espècies de marsupials (les sarigues) i una d’elles va arribar fins a Nord Amèrica. L’existència de dos tipus de mamífers en hàbitats que eren molt semblants va produir la “duplicació” d’espècies. Així, trobem una versió placentària i una versió marsupial del llop, el gat, l’esquirol, el talp, el teixó, etc.
Les femelles marsupials no compten amb una placenta per alimentar les cries a l’interior del seu ventre. Per això, els nadons neixen molt poc desenvolupats i han d’enfilar-se des de la vagina fins a la bossa (marsupi) que tenen les mares a la panxa, grimpant entre els pèls. Allà, s’arrapen a un mugró per seguir alimentant-se fins que es desenvolupen totalment i són capaços d’abandonar el marsupi. Alguns marsupials també fan servir el marsupi per carregar els petits i protegir-los.
El cangur és un marsupial que habita a Austràlia.
Un cangur és qualsevol dels grans macròpodes (la família dels marsupials que inclou també els ualabis, cangurs d'arbre i walarus amb 45 espècies en total). El terme cangur és a vegades utilitzat en un sentit més ampli per a referir-se a tots els membres de la família dels macròpodes.
Hi ha tres espècies de cangurs:
El cangur roig (Macropus rufus), el qual és el cangur més gran i el més gran dels marsupials existents en l'actualitat. Els cangurs rojos ocupen el centre àrid i semiàrid del continent. Un mascle adult pot mesurar 1,5 m d'alçada i pesar 85 kg.
El cangur gris oriental (Macropus giganteus), menys conegut que el cangur roig, però vist més sovint, ja que el seu rang cobrix l'àrea oriental fèrtil del continent.
El cangur gris occidental (Macropus fuliginosus), de grandària menor i trobat al sud de l'Austràlia occidental, sud d'Austràlia prop de la costa i en la conca del riu Darling.
Els cangurs posseeixen grans i poderoses potes posteriors, grans peus dissenyats per a botar, una cua llarga i musculosa per a mantenir l'equilibri i un cap xicotet. Els cangurs són herbívors i s'alimenten de pastures i arrels. Totes les espècies són nocturnes i crepusculars, usualment passen el dia en quietud i s'alimenten durant les vesprades i nits fredes, generalment en grups. Tenen una esperança de vida de 18 anys aproximadament. Popularment els cangurs són coneguts com l'animal més representatiu d'Austràlia. Com a tal, és molt comú trobar cangurs en joguets i souvenirs del continent.
Un parell de cangurs.
Un parell de cangurs.
Molt bé Pau. encara hi ets a temps!
Cris
Hola Cristia!!
Aquí et deixo informació sobre el cangur i el ornitorrinc, t'ho envio un mica tard.
El cangur:
És un marsupial que habita a Austràlia. Són herbívors i s'alimenten de pastures i arrels durant les vesprades i nits fredes, generalment en grups.
Hi ha tres espècies de cangurs:
El cangur roig, ell cangur gris oriental i el cangur gris occidental.
Tenen unes potes grans i poderoses posteriors, grans peus per botar, una cua llarga musculosa per que mantinguin l’equilibri i un cap petit. Les femelles tenen una bossa a la panxa on la cria acaba el seu desenvolupament. El pèl dels mascles va des del color vermell pàl•lid al vermell intens i el de les femelles acostuma a ser gris blavós. Els mascles poden pesar fins a 80 Kg, mentre que les femelles no sobrepassen els 35 Kg. Els cangurs acabats de néixer van a la bossa marsupial i no surten fins després de sis o deu mesos. Pot arribar a saltar els 3 m d’alçada i els 9m. de llargada. La mare cangur té cura dels seus cadells durant el primer any, a oferir l’aliment i jugar amb ell.
Tenen una esperança de vida de 18 anys aproximadament. És un animal en perill d’extinció.
Ornitorrinc:
Aquest animal mesura entre 60 i 40 cm, la cua amida 30 cm, el bec mesura 6 cm de llarg i 5 cm d'ample. L'ornitorinc viu generalment en rius. Els ulls són petits i les oïdes pateixen d'auricular extern però, no obstant això tant la vista com l'oïda són excel•lent. Les cries, quan neixen mamen llet de la mare a través dels porus que aquesta presenta a l'abdomen.
És un animal excavador, construeix,en la costa dels rius, un cau les quals són de dos tipus: una ordinària i altra destinada a la reproducció. En la primera viuen tant el mascle com la femella; en la segona, només la femella. Ambdues es troben totalment fora de l'aigua, fins i tot l'entrada, que és excavada en les parts escarpades de la riba i només queda coberta pel líquid quan es produeix les grans crescudes. El cau per a la reproducció que excava la femella, consisteix en una galeria que amida entre 4,5 i 6 m de longitud, situada a uns 40 cm de profunditat. L'ornitorinc pesa 60 quilos encara que sembli molt petit en veritat pesa molt. El seu bec d'ànec, recobert per una fina pell,la qual es perllonga cap a darrere, formant una espècie d'escut, és un element útil per a buscar aliment en el fons dels rius on els ornitorincs s'alimenten de cucs, larves d'insectes, gambetes d'aigua dolça, i petits peixos i granotes. El pelatge es compon de pèls gruixuts, de color castany fosc amb reflexos blancs platejats; Prop de l'ull s'observa una manchita blanca o groguenca. Les potes són de color vermell fosc; el bec, negre en la part superior, presenta una coloració groga i negra en la inferior. Sobretot quan es troba humida, la pell d'aquest animal emana una desagradable olor a peix. En el llot i la vegetació de les ribes busca els insectes que s'alimenta.
Que passis un bon cap de setmana!
Adéeeu:)
Holaa cris!!
Sóc la Paula de la teva clase
i aqui et poso informació sobre l'ornitorrinc.
L'ornitorinc és un mamífer ovípar que té peus palmejats, un bec semblant al dels ànecs i cos semblant al de la llúdriga amb una vida mitjana d'uns 30 anys. Les cries, quan neixen mamen llet de la mare a través dels porus que aquesta presenta a l'abdomen.
És un bon caçador, sobretot sota l'aigua, ja que pot romandre submergit força temps per l'alta concentració de glòbuls vermells a la sang. A més a més, compta amb verí, localitzat en un agulló situat a la part posterior del turmell.
Es manté la major part del temps nedant en els rius i llacs d'aigua dolça. En cas contrari s'amaga en túnels que excava. En aquests túnels construïx el seu niu on diposita els seus ous.
Es més actiu durant la nit, sent les hores abans de l'alba i després de fosquejar quan normalment surt a menjar. Encara que també se'l veu durant les hores del dia descansant a les ribes dels rius i rierols on viu.
L'alimentació d'aquest animal consisteix en plantes que creixen en el fons de l'aigua, cucs, capgròssos, crustacis, i altres invertebrats que aconsegueixi atrapar. Són d'apetit voraç i en una nit poden ingerir l'equivalent al seu propi pes.
Aquest animal sempre m'ha semblat molt extrany i ara ja se més cosses d'ell.
Els cangurs posseeixen grans i poderoses potes posteriors, grans peus dissenyats per a botar, una cua llarga i musculosa per a mantenir l'equilibri i un cap xicotet. Els cangurs són herbívors i s'alimenten de pastures i arrels. Totes les espècies són nocturnes i crepusculars, usualment passen el dia en quietud i s'alimenten durant les vesprades i nits fredes, generalment en grups. Tenen una esperança de vida de 18 anys aproximadament.
Del cangur he trobat menys cosa:
El cangur és un marsupial que habita a Austràlia.
Fins demà!!
Paula.
OK Paula!
Cris
Hola Cristina sóc la Vanessa Gómez, he trobat una pagina on es parla de ''LOS PATITOS DE LORENZ'', potser t’interessa i ho publiques en el blog! Et passo la pagina, copia i pega a la barra de direccions.
http://elcafedeocata.blogspot.com/2008/04/el-sorprendente-caso-de-konrad.html?showComment=1209390720000
Dóna-li una ullada crec que esta bastant bé!
Petons Cristina fins demà!
Diguem algu!
Publica un comentari a l'entrada