UNA ALTRA ACTIVITAT QUE US AJUDARÀ A ENTENDRE EL DARWINISME
Haureu de formar grups de tres per a treballar en equip. Cada un de vosaltres, a vegades, tindrà una responsabilitat diferent, però després us haureu d'ajudar i compartir tot el que aprengueu. Del treball de cada un dependrà que el producte final sigui millor.
El vostre treball consistirà en observar, classificar, comparar, plantejar-vos problemes, formular-vos hipòtesis i experimentar; és a dir treballar com els científics.
Al final fareu una presentació oral del vostre treball acompanyada d'imatges, mapes i documents per explicar als vostres companys, pares i mestres tot allò que haureu après.
El vostre treball consistirà en observar, classificar, comparar, plantejar-vos problemes, formular-vos hipòtesis i experimentar; és a dir treballar com els científics.
Al final fareu una presentació oral del vostre treball acompanyada d'imatges, mapes i documents per explicar als vostres companys, pares i mestres tot allò que haureu après.
11 comentaris:
Hola cristina :)
Pero això ho farem a classe, o casa?
Dona que penasr el DARWINISME eh!
haha
bonanit!
Judit Sánchez Márquez- 4 ESO C
intentaré fer-ho a classe pqè és un treball de grup. Però a que és xulo?
Cris
O sigui un treball tipus hipòtesi del Darwinisme sobre l'evolució i haurem de plantejar-nos de diferents per tal de fer observacions i treure una conclusió? I això com ho farem? El pròxim dilluns et diem els grups i començem a fer-ho o també tindrem que dirte el tipus de recerca que volem fer?
Penso que es una bona idea Cris! esta xulo :)
Andrea Gálvez Cánovas - 4t ESO 'A'
Thanks!!!!
Cris
I tant que es chulo cristina!
Mai haviem treballat en grup en classes de Biologia, estarà bé segur! I a més si serà tema DARWINISME...
Ens veiem DEMÀ a les 8:00!
jajaj
Adeuuuuu (:
PAULA MARTINEZ FAZ 4tESO C
Hola Cristina!
Aqui et dono les respostes de l'activitat 4, del Darwinisme.
Primer t'explicaré la imatge número 2 per així poder respondre't millor a la número 1.
La 3 no se m'ha pogut carregar correctament.
Imatge número 2:
Els ocells, segons la forma del bec que tenen, es poden classificar en:
• Pinsans insectívors, que són els que només s’alimenten a base d’insectes.
• Pinsans insectívors que també poden menjar plantes.
• Pinsans hervíbors: mengen plantes i insectes.
• Pinsans vegetarians que són els que només s’alimenten amb plantes.
La forma del bec de cadascun depén de lo que mengin . Tenen el bec tal i com el necessiten per poder alimentar-se de forma correcte, amb el menjar que s’ha d’alimentar cada espècie.
Segons Darwin, gràcies a la selecció natural, han quedat vives les espècies que millor s’han adaptat a les circumstàncies del seu propr medi.
Imatge número 1:
Veient la forma del bec del primer i el tercer ocell, jo crec que deu ser insctívor; és a dir, que s’alimenta d’insectes.
El segon, juntament amb el sisè, jo diria que és vegetarià, que és el que menja només plantes.
El quart sembla hervíbor.
El cinquè ocell sembla insectívor però que menja, a part d’insectes, algunes plantes.
Imatge número 4:
En aquesta es veu clarament que el bec s'adapta a l'aplicació que li donin.
Es divideixen els ocells segons el tipus de vida que tenen (aróreo, carricero o terrestre), seguidament segons el nom que es dona a cada un dels becs (pico de loro, prensor, sondador o tronchador), i per últim els classifica per la seva alimentació (se alimentan de frutos, insectos, cactus o semillas).
Hola, Cristina!
Sóc la Judith Gómez.
He fet l'activitat 6... La trobo molt xula... i també és un claríssim exemple de la teoria de l'evolució de Darwin (Variabilitat de la descendència, lluita per la supervivència i selecció natural!)
1- Observació:
Fent l'activitat es pot veure que si les condicions del medi canvien, les papallones negres que muten i canvien, en aquest cas, a grises, passen inadvertides als depredadors quan es posen als arbres, camuflant-se i sobrevivint... a les zones rurals.
Les papallones negres, en canvi, només poden sobreviure a les zones industrials, on hi ha més varietat per la contaminació de les màquines. Són de la mateixa espècie, però han de mutar per sobreviure.
2- Plantejament del problema:
En veure que augmenten les papallones negres ens hauríem d'alarmar potser una mica, perquè això significaria (a part de la desaparició de les papallones grises clapades) l'augment de la contaminació per les fàbriques i s'haurien de prendre mesures perquè això no afectés al medi. La pregunta seria: -De quina manera la contaminació de les ciutats està afectant al medi ambient perquè fins i tot alguns animals hagin de mutar per sobreviure?
3- Formulació d'una hipòtesi:
-El fet de que espècies com una papallona hagin de mutar pot ser degut a factors com les fàbriques, però també pot ser per altres causes com un canvi de temperatura , per una causa natural (incendis) o perquè els depredadors veuen abans les grises que les negres i les negres es poden camuflar i sobreviure triomfant així aquesta mutació a l'espècie...
4- Experimentació:
L'hipòtesi és correcta: es camuflen millor les papallones grises als medis rurals (troncs coberts de líquens) i les papallones negres
a les regions industrials (perquè passen més desapercebudes a les zones fosques... o contaminades, qui sap!
Ostres, Cristina! Hem sento una mica científica ara...je je...
Enric Paulo
núm. 20
4t ESO A
Activitat 4
El bec dels pinsans:
Hi ha 9 tipus d’ocells a les illes Galápagos. Els pinsans tenen diferents característiques depenent de la illa en la que visquin, ja que en cada illa els medis varian.
Tipus de pinsans:
Pinsans insectívors
Pinsans herbívor que menjan alguns insectes
Pinsans insectívors que menjan, a més, algunes plantes
Pinsans arboris vegetarians
Cada tipus de pinsans menjan diversos aliments (fruits, insectes, cactus i semillas)
Espècies de pinsans i característiques de cadascun:
- Platyspiza crassirostris:
S’alimenten de fruits
Bec prensor
Arbori
- Camarhynchus psittacula:
S’alimenten d’insectes
Bec sondador
Arbori
- Camarhynchus parvulus:
S’alimenten d’insectes
Bec sondador
Arbori
- Cactospiza pallida:
S’alimenten de cactus
Bec sondador
Arbori
- Certhidea olivacea:
S’alimenten de cactus
Bec sondador
Carricer
- Geospiza difficilis:
S’alimenten de semilles
Bec trinxador
Terrestre
- Geospiza fuliginosa:
S’alimenten de semillas
Bec trinxador
Terrestre
- Geospiza magnirostris:
S’alimenten de semilles
Bec trinxador
Terrestre
- Geospiza conirostris
S’alimenten de cactus
Bec de lloro
Terrestre
4 espècies de pinsans sobre 9 són arbories.
4 espècies de pinsans sobre 9 son terrestres.
1 espècie de pinsan sobre 9 són carricer.
1 espècie s’alimenta de fruits
2 espècies s’alimenten d’insectes
3 espècies s’alimenten de cactus
3 espècies s’alimenten de semillas
1 espècie tenen el bec de lloro
4 espècies tenen el bec sondador
1 espècie tenen el bec prensor
3 espècies tenen el bec tronxador
Hola Cristina!
Aquí et deixem el treball de Biologia sobre Darwin.
Yo, Charles Robert Darwin nací en Sherewsbury el 12 de febrero de 1809.
En los estudios, era poco constante, así que mi padre me propuso cursar la carrera eclesiástica, pero abandoné, ya que no era lo que yo deseaba hacer. Siempre me apasionó la naturaleza, así que gracias a mi profesor de botánica, en el año 1831 me embarqué a bordo del Beagle, barco que zarparía hacia Sudamérica, para hacer el mayor número de observaciones posibles durante el trayecto. Estos cinco años, fueron decisivos para mí, ya que me ayudaron a encontrar mi verdadera vocación, pero lo mas importante fue que pude intuir por primera vez los esbozos de la teoría de la evolución. Observé que las islas Galápagos sufrían una evolución, en la flora y en la fauna, diferente a la del continente americano en función de las condiciones peculiares de su aislamiento, a partir de un origen común con el del continente. En esos tiempos, acababa de cumplir 27 años. Después del viaje, empecé a coleccionar hechos sobre los cambios en las especies domésticas y en las plantas. No tardé mucho en comprender que era la selección la clave de toda mutación en las especies, a partir de los instintos propios de todo ser vivo de conservación y supervivencia, y todo ello regido por la ley natural más fuerte: la victoria de los más aptos. En el año 1859 publicaba el «Origen de las especies»,mi primera obra, fruto de veinte años de trabajo. En ella,enunciaba científicamente la teoría de la selección natural como causa del impulso evolutivo de las especies. Más tarde, publiqué otras, como: «La variación de los animales y de las plantas bajo la acción de la domesticación» (1860).
«La descendencia humana y la selección sexual» (1871).
Porque Darwin es considerado un científico importante?
Porque su libro fue un gran acontecimiento, y se agotó el mismo día de su venta, ya que las ideas que contenía eran muy revolucionarias. Darwin fue el primero en demostrar que los seres vivos evolucionan gradualmente debido a la selección natural, y eso impactó mucho a los lectores. Además, en aquella época, no pudo disponer de grandes medios para ayudarse en su investigación.
Sóm la Judith Arqué i la Laura Jiménez de 4t ESO A.
fins dema:D!
Hola Cristina, em pots dir la teva
direcció, per poder enviarte la
fitxa.
ERIK
Hola..
L´adreça és: gilcris@terra.es
que vagi bé!
cris
Publica un comentari a l'entrada